Desenvolupament de la trama

Hola, amigues i amics, benvingudes, benvinguts al pòdcast del taller d'escriptura creativa d’EDICONEX, un servei sense afany de lucre en el que donem suport a aquelles persones que volen publicar la seva obra literària. Soc en Josep Lluís Benet Vidal, creador i director d’aquest servei editorial. Moltes persones em demanen consells sobre com estructurar un relat, un conte o una novel·la. En aquest pódcast del taller d’escriptura creativa d’EDICONEX vull compartir amb vosaltres els meus coneixements i experiències per si són d'utilitat en el vostre procés d'escriure. Sabem que per començar un relat és convenient tenir clar el tema del nostre escrit, de tal manera que el podem resumir en dos o tres línies. D’aquesta manera ens serà molt fàcil inventar-nos una trama que sigui atraient pel lector. També sabem que el secret d’un bon relat està en la trama, que la trama és el que fa que el relat funcioni perquè en la trama surten les anècdotes que succeeixen als personatges de la nostra història. En definitiva, la trama és el què de la història que contarem. Bé, però, com desenvoluparem la trama? Avui ens detindrem en això, en com desenvolupar una trama. Hi ha diverses maneres: podem sofisticar l’inici, podem començar pel final de la història, pel principi o pel mig. Com vulguem, i segons el nostre gust de narrar i tal vegada, del tema del nostre relat o novel·la. Però, si no tenim experiència, jo aconsello sempre, seguir l’esquema tradicional, el què hem sentit sempre, des que érem petits. És a dir, explicar linealment la història, segons les tres fases narratives següents: * Plantejament * Nus *Desenllaç El plantejament és la primera fase, la presentació, l’inici del relat. En el plantejament se’ns diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història.També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història. Sovint els contes comencen per: “Hi havia una vegada...” una dona que, un home que, un poble, un país, etc. Es planteja una situació perquè el lector entri en la nostra història. Com el seu nom indica, plantegem una situació, uns personatges, un conflicte. El nus és la fase narrativa on se’ns explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat. Per mi, aquesta fase narrativa és la que fa que el relat funcioni, perquè ens relata les accions que emprèn el personatge per enfrontar-se als obstacles, per vèncer el conflicte. Per mi és el què de la història perquè ens mantindrà en tensió fins al final i ens preguntarem “Què passarà ara, com acabarà això?” El desenllaç o final és la fase narrativa que ens dona la solució del conflicte, és a dir, ens explica de quina manera acaba la història. Com podem veure, aquestes tres fases narratives són els tres estadis d’una seqüència lògica: 1. Es planteja que hi ha una persona a la que li passa tal cosa (un conflicte, una dificultat que ha de superar). 2. En el nus explico quines reaccions, emocionals, físiques, etc., realitza aquesta persona per solucionar el problema en què es troba. 3. I,finalment, en el desenllaç us explico quina ha estat la conclusió i com acaba la història. És un esquema molt tradicional que el podem observar en infinitat de relats, siguin contes o novel·les. Veurem un exemple de tot plegat: Ens detindrem a comentar i analitzar un escrit que ha arribat a la bústia del nostre taller. Ens l’envia Antoni Olives, del grup “Amics grans lectors de Sa Casa des Poble”, de Maó, on escolten els pòdcasts del nostre taller. L’escrit es titula: LA COARTADA DE ADÁN Cuenta la Biblia que Adán tenía 930 años cuando murió… estaría más arrugadito el pobre que una uva pasa. Al parecer, en su tiempo no debía de haber virus, por lo que no tuvo más remedio que morir de viejo. Lo cierto es que, al morir, se fue directamente a cielo y al llegar se encontró con la puerta cerrada. Llamó, y San Pedro le abrió la puerta. — ¿Quién eres? —le preguntó. — Soy Adán. — ¿Adán? —musitó San Pedro— En la lista no figura ningún Adán, espera que llamo a Dios. San Pedro llama a Dios, que acude inmediatamente y nada más ver al visitante le dice: — ¿Qué haces tú aquí, Adán? Tú no puedes entrar, tienes que purgar tu pecado original. Recuerda que te comiste la manzana prohibida del Paraíso. ¡Así que, vete! Y Pedro le cerró la puerta. Adán no tuvo más remedio que irse ligero y decepcionado, vagando con los otros espíritus a lo largo y ancho del espacio sideral. Mientras, pensaba qué coartada planear para poder entrar en el cielo… De repente se le ocurrió una idea. Se presentó a su mujer, que estaba cogiendo manzanas en su huerto. Eva, al verlo, se sorprendió. — ¿Pero no estás tú ya en el cielo? — ¡No! No me han dejado entrar y por eso estoy aquí, para que me ayudes… — ¿Qué te ayude? — Sí, con estas manzanas que estas recogiendo prepárame un tarro de compota de manzana, otro tarro de mermelada de manzana, un par de manzanas al horno, una tarta de manzana y un par de manzanas, las más apetecibles; mientras, yo iré al supermercado a por una botella de zumo de manzana y una de sidra. Al regresar a su casa, Eva le teína ya todo preparado y le preguntó: — ¿Que vas a hacer ahora con todo esto? — Voy a llevarlo a Dios para que lo pruebe todo. Llenó Adán su maleta voladora con todos los productos y sin pérdida de tiempo se plantó de nuevo ante la puerta del cielo, llamando de nuevo. Pedro abrió y le dijo: — ¿Qué quieres ahora, tú de nuevo por aquí? — ¡Sí! Traigo algo para Dios. San Pedro llamó a Dios, que apareció al momento. Al ver de nuevo a Adán le dijo: —¿Qué se te ha perdido por aquí otra vez? — ¡Nada! Solo te traigo un presente para que lo degustes y me digas tu parecer. Y abriendo su maleta le ofreció las manzanas y sus derivados. Dios fue probando y saboreando todo: la compota, la mermelada, las manzanas al horno, las naturales, la tarta de manzana, el zumo la sidra. A medida que probaba cada cosa se le veía más alegre, hasta que al final, habiendo apurado la botella de sidra, la levantó girada al revés, para demostrar que no quedaba ni una gota, exclamó: — ¡Adán! Eso es pura gloria bendita. ¡Pasa! Te voy a hacer “Manzanero perpetuo”. Si llego a saber eso, no te hubiera prohibido comer de las manzanas del Paraíso. Así Adán se ganó la entrada al cielo. Resultó ser más astuto que la serpiente que en su dia los tentó, e incluso más que el mismo Dios, al que al final acabó ganándole la partida. Gràcies, Toni pel teu escrit. Anem a veure: — Quin és el tema? — Quin és l’argument? — Quina és la trama, és a dir: * El plantejament * El nus * El desenllaç Anem a veure: 1. El tema: Per mi, el tema és el mite del petit que guanya al gran, David i Goliat, Sanson i Dalila, etc. En un to jocós i divertit, en Toni ens planteja, una vegada més, aquest mite: com el petit desafia el gran. 2. Argument: Quan Adan mor, Deu no li deixa entrar al cel. Ell, Adan, hi vol entrar, per la qual cosa s’inventa una treta per aconseguir-ho. 3. Trama. Veiem les tres fases narratives: * Plantejament: Des de l’inici: “ Cuenta la Biblia que Adán tenía 930 años cuando murió... Fins a: — ¿Qué haces tú aquí, Adán? Tú no puedes entrar, tienes que purgar tu pecado original. Recuerda que te comiste la manzana prohibida del Paraíso. ¡Así que, vete! Y Pedro le cerró la puerta. En aquesta fase es planteja de què va la història * Nus: Des de: "Adán no tuvo más remedio que irse ligero y decepcionado, vagando con los otros espíritus a lo largo y ancho del espacio sideral". Fins a: "— ¡Adán! Eso es pura gloria bendita. ¡Pasa! Te voy a hacer “Manzanero perpetuo”. Si llego a saber eso, no te hubiera prohibido comer de las manzanas del Paraíso". Com veiem, aquesta fase narrativa és la més llarga perquè s’ha descrit l’estat d’ànim del protagonista davant el problema que se l’ha presentat, ens parla de la reacció per vèncer el problema, de l’estratagema, dels pensaments, de les accions, etc. * Desenllaç: Ens narra com acaba la història, la conclusió i la moralitat que vol extreure del mite: el petit espavilat guanya al gran totpoderós: "Así Adán se ganó la entrada al cielo. Resultó ser más astuto que la serpiente que en su dia los tentó, e incluso más que el mismo Dios, al que al final acabó ganándole la partida". Bé, en aquest pódcast hem vist les fases tradicionals de la narrativa (plantejament, nus i desenllaç). A les persones que comencen a escriure jo els recomano aquesta manera de treballar. Quan tinguin més experiència, ja podran explorar altres camins. Tanmateix, hem de tenir en compte que aquest esquema és una seqüència lògica de fets, que, d’una manera o altra, sempre endreçarà la nostra proposta narrativa. Si seguiu aquest pódcast del Taller d'escriptura creativa d’EDICONEX, us aniré donant recomanacions i reflexions per millorar la vostra escriptura. Em podeu enviar els vostres dubtes o qüestions, que les anirem contestant en benefici de tots els oients. Ho podeu enviar al correu tallerediconex@gmail.com

Comments

Popular posts from this blog

Conceptes bàsics a l’hora d’escriure

Fitxes tècniques. Beneficis de l'escriptura